Estats Units 20 reporters del col·legi Sant Lluís.Viuran experiències curioses, interessants, molt interessants i fins i tot... increïbles!
Estan convidats a publicar-les en aquest apartat del bloc:
MAI M'HAURIA IMAGINAT QUE...
o
HA ESTAT INCREÏBLE QUAN...
A tots ells: MOLTA SORT! Esperem els vostres comentaris!
Mai m'hauria imaginat que el col.legi americà podria arribar a ser tan diferent del nostre.
ResponEliminaAquí, pots aixecar-te de la cadira i marxar de classe quan vulguis, i no fa falta dir-li al professor, pots menjar sense disimular, pots treure el tupper i la cullereta i vinga, a menjar! Pots anar vestit com vulguis, poden portar piercings, les classes són d'hora i mitja, i tenen "breaks" entre classe i classe on poden anar a la cafeteria. El professor pot marxar al mig de classe.
Ahir vaig veure una noia que portava el cabell de color blau, tot engominat cap endarrere i vestia un "kimono" d'allò més estrafol.lari, també duïa un piercing al nas.
La classe on toquen instruments, Band, és com una pel.lícula, el professor és molt graciós.
I d'aquí uns díes un altre company ja us explicarà com va tot! :)
Soc la Marina:
ResponEliminaMai mhauria imaginat que una classe dhistoria podria ser tan entretinguda: Avui, despres de posar-nos un video de les Revolucions tipu el que ens posa la Pilar, encara faltaven uns deu minuts per acabar la classe i el professor ha decidit fer una activitat que per nosaltres (Claudia Garrido, Alex Martinez i Marina), ens ha semblat molt curiosa ja que, el professor ha triat un alumne dels nou que te a classe i l'ha fet posar al mig de la classe amb un regle de pissarra a la ma. A nosaltres, el professor ens ha donat dues boles de paper a cadascu. Fins aqui, tot molt extrany, pero el que continua encara es mes curios. El professor ens ha explicat que el noi de la pissarra era un British soldier i el regle simulava un rifle, i nosaltres erem American People que li haviem de tirar boles i insultar-lo. Ha estat una classe realment divertida.
(Perdo, aqui no hi ha accents)
soc la Regina:
ResponEliminaMai m'hauria imaginat que el col.legi fos tan diferent al nostre i que se assambles al tipic de les pel.licules, pots menjar i beure al mig de la classe i els professors no et diuen res perque ells tambe menjen, tambe hi han taquilles, els passadisos son grans, el gimnas es com el tipic de les pelicules, tambe hi han compaticions amb els equips de la escola, hi han balls com els de les pel.licules, hi han de tots tipus, de Halloween, de graduacio, etc.
PD: No hi han accents.
Ha sigut increïble l’arribada a Boston, desprès de passar quasi 7:30 a l’avió. El paisatge es preciós els arbres tenen un munt de colors: grocs, vermells, taronges... Vam arribar i ja teníem ganes de conèixer a la persona amb la qui anàvem a estar dues setmanes. Vam pujar al autobús que ens portaria a Belmont, vam estar dues hores mes al bus i finalment vam arribar!
ResponEliminaQuan vam arribar i vam veure que ens estaven esperant des de ja feia estona, se’ns va encongir el cor hi havia un munt de ulls intrigats mirant-nos, vam baixar esverats i per fi els vam veure!
Mai m'hauria pogut imaginar que els Estats Units d'Amèrica fos un país tan diferent i tan similar al nostre a la vegada...
ResponEliminaPer començar mai m'hauria pogut imaginar que els seus horaris no tinguessin cap assemblança amb els nostres, a continuació cal dir que es passen el dia menjant i bebent aigua o altres begudes amb cafeina o simplement amb gas.
Tampoc m'hagués imaginat mai que serien tan hospitalaris com ho van ser aquestes families de New Hampshire amb nosaltres.
Mai hagués imaginat que les seves ciutats serien tan diferents, estan plenes de gratacels i tot està construït pensat en gran. Per una altra banda mai m'hagués pogut imaginar que fossin tan similars a nosaltres en gustos i diversió, juguen als mateixos videojocs i fan molts dels esports que fem nosaltres.
Finalment mai m'hagués pogut imaginar que m'ho passaria tan bé i que no tindria gens de ganes de tronar a Barcelona un altre cop!
Sóc la Clàudia Mas:
ResponEliminaMai m'hauria imaginat que aquest intercanvi als Estats Units m'hauria servit de tant.
Quan vam entrar al col•legi de Belmont, em vaig sentir dins d’una pel•lícula americana. Els passadissos amb les taquilles, les classes amb la bandera americana penjada a la paret, el immens gimnàs,...; tot era espectacular.
El primer dia que vaig assistir a les seves classes em vaig sorprendre. Els seus horaris i formes de fer eren molt diferents respecte els nostres.Les classes duraven hora i mitja i eren bastant més entretingudes què les nostres. Tant els alumnes com el professor podien menjar el que volguessin i quan volguessin durant la classe i també aixecar-se sense permís. Quan acabaven les classes la majoria dels estudiants practicaven els diferents esports que el col•legi oferia.
Durant quinze dies vam viure amb famílies americanes molt hospitalàries i vam fer amistat amb molta gent i crec que el més emotiu de tot va ser el comiat, tothom s’acomiadava de tothom amb abraçades i plors i tots nosaltres desitgem que arribi l’abril per retrobant-se.
Doncs jo mai hem vaig imaginar que les famílies fossin tant ben educades, però sobretot que fossin tan hospitalàries.
ResponEliminaMai hem vaig imaginar que hem quedes meravellada davant de la bellesa que desprenien els colors dels arbres que rodejaven les seves cases.
El primer dia, en veure la cara de felicitat amb la que ens esperaven les nostres famílies que ens acollien, vaig sentir des del primer moment que vaig notar com els seus ulls ens posaven en mi, que es des viurien per satisfer qualsevol cosa que se’m passes pel cap.
Però sobretot mai hem vaig imaginar que em voldria quedar allà per a tot el mes, tot el trimestre i tot el curs.
Mai m’hauria imaginat que els alumnes d’una escola poguessin arribar a fer pràcticament el que ells volen en una aula sense que el professor digui res. Em va sobtar que els alumnes de l’escola de Belmont poguessin, mentre el professor explicava, treure les galetes, sucs... qualsevol tipus de Snack imaginable i senzillament començar a menjar. Però no només això, si no que també es podien aixecar en qualsevol moment de la classe per anar al lavabo o senzillament per tirar un paper, passant pel davant del professor. Una altre cosa que em va sobtar va ser que moltes de les noies de l’escola duien sabatilles d’anar per casa i de tant en tant en veies alguna que directament portava tot el pijama!!
ResponEliminaMai m'hauria imaginat que en aquest col•legi dels Estats Units de Amèrica pugessis arribar a la classe a seures, ficar l'ampolla d'aigua obre la taula, ficar-te els cascos per escultar música i treure unes torrades per untar nutela. Que el professor anar-se al mig de la classe per anar a comprar una llauna e coca cola, tornà i beure-se-la en mig de la classe, però també els alumnes és poden aixecar i anar-se de la classe i tornar al cap de cinc minuts. La nova moda de poder anar amb pijama i sabatilles al col•legi, jo tindria molta vergonya anar al col•legi amb el pijama. Que hi haguessin unes tres o quatre alumnes embarassades en el centre.
ResponEliminaUn altre tema a destacar van ser les famílies, jo m’esperava que es no es preocuparien casi res de nosaltres i eren al contrari eren súper simpàtiques i acollidores.
Mai m'hauria imaginat que fer un simple viatge a l'altra punta del món, al país més important del planeta, podria ser tant especial per a mí. La veritat és que estar allà és com estar dins d'una pel·lícula. El col·legi és el típic en el qual tots els alumnes poden fer el que vulguin. Menjar a classe, poden aixecar-se quan vulguin del seient, si no fan els deures, els professors no es preocupen ni tampoc els alumnes. Allà els horaris tampoc són un problema. Pots arribar a classe a la hora que vulguis i el professor no et dirà res. Estic una mica en contra de algunes normes, però penso que n'hi ha de moltíssimes millors. Ells fan tots els dies mitja jornada, el que significava que per les tardes la pel·lícula continuava: Carbasses de "Halloween", cuinar galetes americanes, quedar amb tots els amics en cases amb moqueta al terra per riure tots junts...
ResponEliminaAllà mengen massa, sinserament. Quan dic massa és massa. En Sergi i jo ens vàrem intentar adaptar a aquest ritme d'alimentació, i ho vem aconseguir. Per sort només eren dues setmanes, perquè si haguessim de estar amb aquell ritme
durant dos mesos ara tindríem un greu problema.
El fet és que de negatiu no hem tret res d'aquest viatge, i de positiu ens oblidaríem de tantes coses que hem viscut.